lunes, 18 de noviembre de 2013

L'ART DE SER MARE

Aquest any he tingut molt abandonat el meu bloc, però ha sigut per una bona raó, he sigut mare.

He intentat en vàries ocasions tornar a escriure... tasca realment complicada.

Ja fa uns mesos, mirant aquest dibuix de Picasso que va sortir al Facebook, vaig sentir una sensació que mai abans havia experimentat. 

Aquest any he tingut la sort de pogué compartir amb el meu fill moments màgics com aquest.

"Maternitat" Picasso, 1901

Són molts els artistes que amb el seu pinzell han sigut capaços de copsar aquest sentiment de felicitat que sentim les mares quan tenim al nostre fill en braços.

Picasso va ser un artista prolífic en aquest gènere:

"Maternitat" Picasso, 1905


"Mare i fill" Picasso, 1921




"Maternitat" Picasso, 1963 



La llista d'artistes és interminable, però potser una de les obres més coneguda és el fragment "Les tres edats de la dona" de Gustav Klimt.


"Les tres edats de la dona"  Gustav Klimt, 1905

O aquesta carinyosa abraçada de la pintora Marie Louise Elisabeth Vigée Lebrun a la seva filla Jean Lucie Louise.

"Madam Vigée Lebrun i la seva filla" 1789


Les obres d'art que tracten el tema de la maternitat sempre tindran el poder de portar-nos a la memòria bons records.

Marta Torrijos

domingo, 10 de marzo de 2013

JOIES DE MUSEUS

Fa uns dies celebràvem el dia de la Dona i em va venir a la memòria aquesta obra de Pierre-Auguste Renoir que vaig tenir el plaer de contemplar al Museu Calouste Gulbenkian de Lisboa.

Es tracta del retrat de Madame Claude Monet realitzat entre 1872-1874, una època que Renoir visitava molt sovint la casa del matrimoni a Argenteil.
 
Madame Claude Monet. Piere-Auguste Renoir. 1872-1874
 
Madame Claude Monet, va ser retrada moltes vegades per pintors impressionistes però potser aquest quadre la representa d’una manera diferent. Camille Doncieux està sentada en un divan, en una postura marcadament diagonal, llegint Le Figaro. La seva mirada reta directament a l’espectador tot recordant “L’Olympia” de Éduoard Manet o “La Maja vestida” de Francisco de Goya.

Però, en aquest cas, Renoir utilitza una pinzellada ràpida i espontània, així com una llum fresca i intimista, emfatitzant l’atractiu del seu rostre.

Aquest  retrat és un bon exemple de l’art al servei de la plasmació de la bellesa i la seducció femenina.

Una autèntica joia de Museu.

I per vosaltres? Quines són les vostres joies de museus?

 

Marta Torrijos

lunes, 25 de febrero de 2013


EXPERIENCIAS DE MUSEOS I

 Por mi vocación y mi curiosidad, en cada pueblo o ciudad que conozco, visito sus museos.
Los museos son la mejor carta de presentación de cualquier rincón del mundo porque nos permiten conocer su historia y su cultura.
 

La buena o mala experiencia en cada uno de ellos depende de muchos factores. De la amabilidad de su personal, de las facilidades idiomáticas, de la confortabilidad de sus instalaciones, de un discurso expositivo claro y de no encontrarse con aglomeraciones. Estos son a grandes rasgos, los indicadores de una grata o terrible experiencia.

Las grandes colas de gente pueden hacer que de aquél museo que tenías tantas ganas por conocer, acabe por agotarte antes de entrar. Esta situación la viví en la Capilla Sixtina y en el Musée d’Orsay, por citar algunos ejemplos. Las aglomeraciones impedían disfrutar de sus obras maestras y salías de allí con un mal sabor de boca.

Capilla Sixtina

 
Musée d'Orsay
 
En cambio, en museos sin grandes expectativas depositadas a priori, me han sorprendido mucho. Es el caso del museo Gulbenkian de Lisboa por su increíble colección y sus instalaciones o la casa natal de Goya en Fuendetodos. Un pueblo perdido en medio de la nada, cuya casa me sorprendió por su simplicidad y trajo a mi memoria la casa de mis abuelos.
Casa natal de Goya. Fuendetodos
Estos son algunos de los ejemplos, también podría citar el Monasterio del Escorial de Madrid por su discurso dirigido con claras y breves descripciones o el Neuschwanstein de Fuessen, un auténtico castillo de cuento de hadas o la casa Swarovski en Innsbruck por sus brillantes escenografías.
 


Neuschwanstein de Fuessen



Museo de Swarovski de Innsbruck




 
 
Como ejemplo de ambas experiencias a la vez, citaré el caso del Museo Cau Ferrat de Sitges. Cuando lo visité por primera vez con el colegio, sus salas me abrumaron, sus paredes repletas de obras me confundían. Con los años, y en medio de mis estudios de Historia del Arte, volví a visitarlo. Todo seguía igual, conservaba intacta la pátina del tiempo, la época del modernismo, la vida de Rusiñol, pero mi mirada había cambiado.
 
Museo Cau Ferrat de Sitges
 
Durante dos horas permanecí inmóvil ante sus obras, ¿quién me iba a decir, que con los años, acabaría conociendo todos sus rincones?.

Y es que la mirada hay que educarla, para no perder la luz de los tesoros que nos encontramos a lo largo de nuestra vida y que no aparecen citados en ninguna guía.

Visitar museos es un placer que enriquece nuestro conocimiento, y nos permite aproximarnos al arte y la cultura de los lugares que visitamos. Son experiencias que no se olvidan.

¿Y para vosotros?,  ¿Cuál ha sido vuestra mejor o peor experiencia en un museo?.

Marta Torrijos

 
 

jueves, 14 de febrero de 2013

PER AMOR A L'ART

No hi ha millor manera de celebrar el dia dels enamorats, com col·locar-nos davant d’una bella obra d'art.
En només deu segons augmentarà el flux sanguini de les zones del nostre cervell relacionades amb el plaer.

 
El científic britànic Semir Zeki així ho afirma en el seu llibre “Visió interior: una investigació sobre l’art i el cervell”. Ell  parla  de la percepció i interpretació de les imatges d’acord al funcionament del nostre cervell.

Sabeu quines són les obres, segons aquest estudi, que produeixen més plaer estètic?. Els paisatges de John Constable i les obres de Jean-Auguste Dominique Ingres.

John Constable. El cavall blanc. 1819


Jean-Auguste Dominique Ingres. Retrat d'Antonia Duvaucey de Nittis, 1807



 
La Universitat de Zurich va donar un pas més endavant, afirmant que admirar una obra d’art amb música clàssica augmentava més el plaer. Això es deu a que l’art i la música estan molt lligats.
Però realment aquesta connexió, només la poden experimentar persones sinestèsiques, perquè associen percepcions de sentits diferents (poden escoltar colors i olorar sorolls).

De fet, Wassily Kandinski, que era sinestèsic, va dir que guardava l’esperança de que les seves obres poguessin “ser escoltades”.
 
Wassily Kandinski. Composició VIII, 1923
 
Ja ho deia Leonardo da Vinci: “La pintura és poesia muda: la poesia, pintura cega”.
Ara ja no hem tenir por a entrar en un museu o una galeria d’art i deixar-nos seduir per alguna obra d’art.  De ben segur, que gaudirem d’una sensació similar a la d’estar enamorats.
                                                                                                                           Marta Torrijos