Fa dos dies, mirant una revista, em vaig quedar impressionada amb les pintures de Joe Hill. Un artista britànic, que realitza pintures en 3D que conviden a travessar el llinda de la realitat.
Són pintures en paviments que sembla que faci falta ulleres especials per apreciar-les, com si fossin producte d'una màgia tecnològica. Però, només cal que l'observador es fixi en un punt del terra perquè es produeixi el miracle.
Joe Hill explica que la clau per realitzar aquestes obres és la utilització de l'anamorfosi o anamorfisme que és una deformació reversible d'una imatge produïda mitjançant un procediment òptic (com per exemple un mirall corb).
De fet, aquesta tècnica ja era emprada en temps dels romans, i és un recurs molt utilitzat en la Història de l'Art.
En aquest vídeo podem entendre aquesta tècnica. És una obra de Leonardo da Vinci de 1485, i es pot pareciar un ull des de diferents punts de vista.
A finals del segle XVII, el pintor Andrea del Pozzo realitza la seva obra mestra. Són les pintures de la l'esglèsia de Sant Ignasi de Roma, plenes de perspectives il·lusionistes.
 |
| Apoteosis de Sant Ignasi. 1685-1694 |
Potser l'exemple més famós és el crani del quadre de Hans Holbein el Jove que es conserva a la National Gallery de Londres.
 | ||
| Els Ambaixadors. Hans Holbein el Jove, 1533
Aquest art ens permet gaudir de la realitat des de una perspectiva inimaginable.
Com deia Picasso: "El arte es una gran mentira que nos acerca a la realidad".
Marta Torrijos
|
